divendres, 24 de maig de 2013

Carta D'Amor A "Bola De drac"

Bona nit a tots,

Aquest és un blog educatiu, dedicat a temes educatius, però m'agradaria compartir amb vosaltres un article, bé, una carta que ha escrit en Toni de la Torre (escriptor) en el seu blog.
I ara us preguntareu que té aquesta carta d'especial, doncs que va dedicada a una de les sèries que han marcat la meva generació i moltes altres: Bola De Drac.
Per a mi va ser una sèrie molt important... és part de la meva infància i sempre n'he estat una gran defensora. Potser hi ha lluites, potser hi ha violència, però també té uns grans valors d'altruisme, amistat, respecte... 
Bé, no us vull atabalar més, us deixo amb aquest escrit que fa emocionar a qualsevol amant de la sèrie.
Per cert, gràcies Toni per aquest gran homenatge! 


Un dia em vas dir que volies viure aventures, i que les volies viure amb mi, i jo no ho vaig dubtar ni un moment. Vaig enfilar-me al núvol Kinton i vaig deixar que em portessis a un món d'encís, a un país encantat, a un lloc que és més enllà dels límits de la imaginació. Amb tu vaig descobrir que dins d'una càpsula hoi-poi s'hi pot guardar qualsevol cosa, que hi ha un bastó que és màgic, que hi ha un món infinit per explorar que sempre és al meu davant. Quan penso en tu torno a ser al pati d'escola intercanviant fotocòpies amb els amics. Torno a ser al quiosc comprant un número més de la sèrie blanca, i de la vermella. Recordo aquell dia que unint els palmells de les mans vaig cridar per primer cop kame-hame-ha!

Amb tu vaig seguir els passos de la Bulma i vaig aprendre que la sort no es pot esperar, que s'ha d'anar a trobar. "Intentem-ho", em deies, "sense cap por". I així va ser com vaig passar hores entrenant al costat d'en Krilín, seguint els consells d'un mestre d'arts marcials que es feia dir Follet Tortuga però que en realitat era un vell pervertit. El recordo demanant de fer un xof-xof, imaginant mil i un plans per fer un cop d'ull a les calcetes de la Lanx, amagant la seva preuada col·lecció de revistes porques i cintes VHS amb noies fent aeròbic. I quan penso en aquells dies, en la casa de fusta, parets de color rosa, al bell mig del mar, és com si tornés a ser de nou davant del televisor. Cada tarda, amb l'entrepà a punt.

Quan s'acostava l'hora en què ens havíem de veure, feia que s'aturés el món. Si estava passejant amb els meus pares els feia tornar a casa. Si havia quedat amb els amics els deia que fins demà. La pilota quedava sola, abandonada, i jo me n'anava al teu costat. Junts vam deixar fora de combat en Pilaf i vam lluitar per primera vegada en un Torneig d'Arts Marcials. Junts vam vèncer l'exèrcit de la cinta vermella. Pis a pis vam derrotar el ninja Murasaki i el temible General Blue. Junts vam passar dies pujant la Torre Sagrada, i després vam vèncer en Tao Pai Pai, l'únic home del món capaç de viatjar sobre una columna voladora.

Tu em vas ensenyar també el que volia dir la redempció. I vam fer amics inesperats, com en Iamxa, en Ten Shin Han, en Cor Petit o en Vegeta. Tu em vas ensenyar que amb esforç, amb treball, res no és impossible. Que sempre havíem de mirar de fer més, de volar més. Sempre amunt, sempre amunt. Que un lluitador es podia convertir en guerrer, que un guerrer es podia convertir en superguerrer. Que el que semblava el màxim de les meves forces podia ser superat, que els lectors d'energia dels guerrers de l'espai es podien fer esclatar si seguia treballant. Cabells daurats amb el planeta Nàmek tremolant, en Freezer adonant-se per primera vegada que no hi podia fer res, que estava vençut i era el seu final.

Com passa amb els amors de veritat, no ens va entendre tothom. Hi havia associacions de pares preocupats, i un dia vas haver de marxar. Ara diuen que tornes, però per mi mai no has desaparegut. Pot ser que no ens hàgim vist en molt de temps, però per mi continues sent la mateixa. Aquella sèrie que cada vegada que la veia m'omplia de ganes de viure, aquella aventura extraordinària que m'instava sempre a mirar endavant, a descobrir, a conèixer, a pujar a la muntanya més alta i explorar el fons del mar. Aquella manera que tenies de fer-me somriure, de parlar-me de l'amistat i de lluitar per allò que més t'estimes. Ara diuen que tornes, però tu i jo sabem que sempre has estat amb mi, "Bola de drac".

1 comentari:

  1. A mi me tocaba verla con mi sobrino el mayor, je,je casi me conozco a todos los personajes. Un beso.

    ResponElimina